a girl from Torregrossa

l'esport es molt mes que guanyar!!

2011-06-24T09:10:00.002+02:00

Aquest video m'ha recordat el nostre primer partit contra l'Alguaire, jejeje. Algu recorda quan vam quedar?

Espero que pugueu avançar 4 anys més!

2011-05-22T06:58:00.005+02:00

Fa tres hores que he arribat d'una concentració d'indigants a Union Square (San Francisco). Tots els que estàvem allí ho feiem convençuts de que ens mereixem algo millor per al nostre país. Bàsicament amb aquesta protesta es pretèn, i aquesta es la meva opinió personal, crear una discussió per trobar solucions a les coses que no funcionen. Que són, tant problemes compartits amb altres països degut a la crisi financera global, com altres problemes més endèmics de la nostra societat. Ja que els nostres polítics no han estat capaços de reunir-se per trobar una solució a aquesta situació, els ciutadans hem hagut de responsabilitza-nos-en i crear aquesta discussió de manera forçada en places i carrers del país i fora d'ell. Hem arribat a un extrem on és obvi que els polítics (i aquí estic generalitzant) s'han dedicat més a barallar-se entre ells i, conseqüentment, preocupar-se per on es decanten els vots que a buscar el bè comú i això és inacceptable. S'ha creat una desconexió total entre la classe política (majoritariament PSOE i PP) i la societat agreujada pels casos de corrupció (per exemple cas Camps a València) i amiguisme (exemple, cas Trinidad Jimenez en la cartera de Sanitat) que només fan que empitjorar aquest distanciament.

Però avui no vull només parlar dels indignats i els grans partits polítics. Paradoxalment, jo crec en la política i en la democràcia. I la prova més pura de l'efectivitat de les dues radica en lo local. La feina d'un grup de govern (i l'oposició) d'una petita població exemplifica l'essència del que és servir a la societat. Per això voldria demanar que la gent no pari d'anar a votar i que premïi la bona feina i castigui la no tant bona amb el seu vot. Aquí sota teniu un video del meu poble i de l'actual equip de govern. Jo espero que se'ls premïi demà amb la continuitat.

2011-05-22T06:58:00.001+02:00

Cap de setmana a...

2011-05-04T09:16:00.000+02:00

Feliç Sant Jordi!

2011-04-23T19:59:00.002+02:00

Sobre el homeless de San Francisco...

2011-04-10T20:40:00.003+02:00

Fa una mica mes d'un any us escrivia aixo al blog. Ara la historia continua i ha aparegut als mitjans de comunicacio espanyols. Fran, com t'ho curres :)

Costa Rica

2011-04-01T19:56:00.002+02:00

2011-02-18T21:40:00.000+01:00

Quan un està a fora lo més senzill es torna lo millor :) Gracies pel regal de cumple, ha arribat un mes tard pero ha arribat!!!!

Si teniu 20 minuts lliures...

2011-01-31T06:12:00.002+01:00

Aquest paio es molt bo, jajaja. La comparacio Estats Units-Espanya es molt graciosa!

Llocs que em falten per veure a California

2011-01-24T06:29:00.003+01:00

Per fi he anat a Lake Tahoe! Està a unes 3 hores de Berkeley i és un gran llac envoltat d'estacions d'esquí i cases de fusta on a l'estiu s'hi fan tota classe d'activitats. Poc a poc vaig veient més i més coses i les que em falten!! A veure si la llista va fent-se més petita.

Llocs que em falta veure de California:

- Lake Tahoe a l'estiu
- Point Reyes
- El Gran Canyon
- El desert de Death Valley
- Veure una reserva india
- Tornar a Napa Valley i beure mes vi :)
- ...

Poesia que inspira...

2010-11-14T20:43:00.002+01:00

Estoy viva como fruta madura...

Estoy viva
como fruta madura
dueña ya de inviernos y veranos,
abuela de los pájaros,
tejedora del viento navegante.

No se ha educado aún mi corazón
y, niña, tiemblo en los atardeceres,
me deslumbran el verde, las marimbas
y el ruido de la lluvia
hermanándose con mi húmedo vientre,
cuando todo es más suave y luminoso.

Crezco y no aprendo a crecer,
no me desilusiono,
ni me vuelvo mujer envuelta en velos,
descreída de todo, lamentando su suerte.
No. Con cada día, se me nacen los ojos del asombro,
de la tierra parida,
el canto de los pueblos,
los brazos del obrero construyendo,
la mujer vendedora con su ramo de hijos,
los chavalos alegres marchando hacia el colegio.

Si.
Es verdad que a ratos estoy triste
y salgo a los caminos,
suelta como mi pelo,
y lloro por las cosas más dulces y más tiernas
y atesoro recuerdos
brotando entre mis huesos
y soy una infinita espiral que se retuerce
entre lunas y soles,
avanzando en los días,
desenrollando el tiempo
con miedo o desparpajo,
desenvainando estrellas
para subir más alto, más arriba,
dándole caza al aire,
gozándome en el ser que me sustenta,
en la eterna marea de flujos y reflujos
que mueve el universo
y que impulsa los giros redondos de la tierra.

Soy la mujer que piensa.
Algún día
mis ojos
encenderán luciérnagas.

Gioconda Belli
(extraida del blog http://mientrashayvida.blogspot.com)

Summer 2010 visit 2: Marta & Albert!

2010-09-26T23:49:00.002+02:00

Summer 2010 visit 1: Borja's siblings!

2010-08-09T02:09:00.004+02:00

Activitat interessant pels nens

2010-08-03T09:07:00.001+02:00

Per fi una mica d'estadística...

2010-07-23T06:51:00.009+02:00

Després d'haver tornat de Catalunya aquestes vacances d'estiu, no sé molt bè com resumir el que hi està passant. Parles amb amics, familia i mires la televisió però tot això no és suficient per poder concloure que les coses estàn canviant. Aleshores queda recòrrer a un dels pocs mecanismes fiables en les ciències socials: l'enquesta. Al final, les enquestes ben fetes, són lo que més s'atancen a la realitat.

Eus aquí una enquesta publicada pel periodico avui. No sé si és del tot fiable (com a mínim haurien d'especificar el nombre de persones entrevistades i com s'ha fet la tria). Però me la crec més que els programes de la tele i lo que diuen els meus coneguts (que no deixa de ser un mini-món de la Lleida profunda i de la classe mitja barcelonina, amb carinyo ehhhh :)).

Aquests dies he vist i xerrat amb molts independentistes (vaig anar a la manifestació del 10J, per a proclamar el dret que tenim a ser una nació no pas a proclamar-ne la independència). En motiu de la final del mundial, també he vist moltes banderes espanyoles (sobretot a les afores de Barcelona i a Reus i Tarragona). D'aquí ve la meva gran desorientació en analitzar com estem com a territori. La meva conclusió, després de veure l'enquesta, és que en realitat no hem canviat gaire en els 3 anys que he estat vivint a USA, els que eren independentistes segueixen essent-ho i els espanyolistes tambè. La gran majoria de la població catalana (un 76% segons l'enquesta) està pel mig dels dos extrems. S'accepten comentaris i sobretot més enquestes sobre la qüestió si les trobeu :)

Comentaris decepcionants

2010-07-02T02:00:00.006+02:00

Estava llegint aquest article sobre el medi ambient a les costes espanyoles, i se m'acudeix llegir els últims comentaris sobre la notícia. Esperava comentaris del tipus "doncs sí, ens estem carregant el medi ambien" o "no será per tant, no siguem tant dramàtics". Però em trobo amb aquest panorama... Dels quatre comentaris el 43 es raonable i esperat, però els altres tres tenen molta tela. Jo crec que ens estem passant polititzant-ho absolutament tot.

#41
Anónimo 02.Jul.2010 | 00:35

Como es posible, que el Mundo, un periódico serio se haga eco de lo que puedan decir los "ecologistas en acción", cuando muchos sabemos lo tendenciosos que son, por su inestimable nexos con partidos de izquierda unida y demás, no son estudios científicos, si te pones a analizar lo dicho por estas gentes, vemos que casualidad, todas las playas que denominan "banderas negras" en contraposición de las "banderas azules", son las playas donde los turistas son de lujos, urbanizaciones privadas y a localidades gobernadas por el PP. Por favor, ser más rigurosos en la información que publicáis. Es una "ong" muy bien subvencionadas, por ayuntamientos y otras dependencias públicas, es decir, que de nuestros impuestos cobran para estas patochadas.

#42
Anónimo 02.Jul.2010 | 01:01

ya están los ecologistas tocando las narices, tiene lógica no obstante, tienen que justificar el sueldo que ganan con la tontería.

#43
Anónimo 02.Jul.2010 | 01:34

Para el 39, el líder mundial en cuanto al turismo es Francia. Un país en el que por cierto, cuidan un poco mejor sus recursos naturales que aquí en España.

#44
Anónimo 02.Jul.2010 | 01:38

Ecologetas en acción... suspenden a las playas españolas pero luego son a las primeras que van. Son cuatro niñatos y iñatas (y no tan niños), sin empleo y con demasiado tiempo libre

Gran desconeguda pel públic

2010-06-28T09:24:00.004+02:00

El bàsquet femení, com molts d'altres esports femenins, no deixa de ser molt desconegut. Amb ell, les grans jugadores com Amaya Valdemoro. Vegeu la noticia.

Record per a José Saramago

2010-06-18T21:23:00.008+02:00

Ahir parlava d'un arbre que volen tallar i avui un arbre molt i molt gran ens ha deixat...

La pregunta de "a quina persona admires més?" sempre ha estat inquietant per mi. No creia que un esportista o actor pugués mereixer tal credit ja que els mitjans de comunicació juguent molt a favor d'aquests personatges. Tampoc algú molt proper a mi, ja que seria una resposta molt esbiaixada. Però des del juny de 2004, sense adornar-me´n ja podia contestar a aquesta pregunta: José Saramago.

Ja havia llegit alguna cosa sobre ell abans i estava pendent de saber més sobre ell, però va ser una tarda al Fòrum de les Cultures de Barcelona on el vaig poder veure i escoltar en directe. Després de la seva xarla em vaig quedar molt impresionada. Segurament els meus pares se'n recordaràn ja que tambè hi eren :) La vitalitat d'un home que rondava els 80 anys, l'energia i valentia en descriure i compartir les seves idees era molt inspiradora. Definitivament era un personatge del món. No entenia de fronteres i es solidaritzava i utilitzava la seva millor arma, la seva narrativa directa però que a la vegada rondava la fabulització, per defensar a ultransa moltíssimes causes. Des del medi ambient, la democràcia, el dret a la reflexió i la filosofia, passant últimament per denunciar les actuacions de Berlusconi i la condemenda del jutge Garzón (aquest és l'últim escrit que va penjar al seu bloc el 13 de Febrer de 2010). Algunes de les seves denuncies havien estat molt discutides i causaven controversia. Per exemple la seva última novel·la Caín o les declaracions directes i punyents sobre Berlusconi. Però ell era una persona fundamentalment valenta que no canviava les seves declaracions u opinions per por al que diràn.

Ara en el seu bloc (podeu trobar-ne un link a la secció "Links interessants") la Fundació Saramago hi penja extractes de les seves obres. Tot sigui per no oblidar-lo i seguir inspirant-nos amb el que ens queda d'ell: els seus escrits i les seves entrevistes.

Saramago visitant a finals de 2009 a Aminatou Haidar quan estava fent vaga de fam a Lanzarote.

Arbres

2010-06-18T09:48:00.006+02:00

Hem rebut una carta a casa informant-nos de que tallaràn un arbre "malalt" que està a la nostra parcel·la de cases. Aquests pobles de la península de la Bay Area estan fundamentalment basats en barris de cases residencials de no més d'un pis d'altura i amb jardinet com a mínim davant i darrera de la casa. Quan el barri és més ric cada casa té el privilegi d'estar aïllada pels quatre costats per jardí (aixó passa en molts d'aquests barris :) ). Entremig de les cases, gespa, flors i arbusts hi han arbres molt i molt alts que semblen ser força vells. De fet, es pot fer l'exercici de mirar a través de les cases i imaginar com seria el terreny quan només hi havia els arbres. Realment, aquí han respectat part d'aquests arbres originals ja que la seva distribució no respecta parcel·la alguna, i aixó m'agrada. Si primer hi havia l'arbre perquè s'ha de tombar? Construeix al seu voltant respectant-lo. Bè, això m'imagino que només es pot fer a llocs com els EEUU on hi ha terreny de sobres per construir.

La carta sembla tota simpàtica i amable donant aquesta informació, except quan demana 100 dolars en cas de que es vulgui reclamar que l'arbre no sigui tallat. No sé si l'arbre es pot curar pero amb el meu sou de doctorant, i amb tot el meu pesar, serà millor que el tallin i en facin llenya...

Felicitat i estrés

2010-05-26T10:38:00.006+02:00

"La manca d'estrès porta la felicitat". Per alguns pot semblar una certesa i per d'altres pot semblar que una cosa no té relació amb l'altra. Ja ens poden avisar, recomanar o repetir mil vegades una cosa que fins que no l'experimentem amb la nostra pròpia pell no ens la creiem. Crec que aquest comportament d'indiferència davant les recomanacions vitals és molt típic. El motiu és que a priori les recomanacions d'altres semblen molt abstractes si un no es veu o s'ha vist en el passat exposat en una situació semblant. Doncs jo ja puc dir que per a mi la frase inicial del post és una certesa. Així doncs, segons el meu raonament tots aquells que no vegueu relació entre estrès i felicitat o es que sou molt joves o és que heu tingut la sort de no exposar-vos a alts nivells d'estrès, amb la qual cosa, Chapeau :)

Anteriorment, no creia que l'estrès portés a la infelicitat. De fet, tenia la creença que estar estressat feia èsser més productiu i essent productiu un es podia sentir millor amb si mateix. Doncs, des de la meva experiència, estava equivocada. Més producció no porta més benestar. Més producció porta a més pressió per aconseguir encara més producció amb una consegüent pèrdua del gran objectiu final, que és la felicitat.

Llegint una mica per internet he trobat algunes pàgines interessants. En una pàgina a l'altzar afirmen que "many of the things that bring happiness are also things that relieve stress, such as exercise, expressing creativity, maintaining supportive friendships, keeping an organized home, and enjoying your work." És a dir, que moltes de les coses que porten felicitat són tambè coses que fan disminuir l'estrès com ara l'exercici, expressar la creativitat, mantenir amistats que mostrin suport i ajuda, mantenir una llar organtizada i disfrutar de la feina.

Ok, tots els punts poden semblar molt obvis, i crec que és així perquè simplement els ha escrit una altra persona. Però segurament necessitem adornar-nos dels beneficis de cada uns d'aquest punts i molts d'altres a poc a poc i per nosaltres mateixos per creurens-ho profundament. No crec que faci mal començar a seguir aquestes recomanacions. De fet, jo estic començant a fer-ho :)

ALL RIGHT!!!

2010-05-10T10:23:00.003+02:00

Sant Jordi

2010-04-24T02:19:00.003+02:00

El Sant Jordi en aquestes terres passaria del tot desapercebut si no fos per algun email (d'aqui la foto :) ) o petit regal sempre en petit commite. Espero que hagueu disfrutat de la diada i no hagueu comprat gaires llibres mediatics. Aixo de que un no-escriptor o escriptor-oportunista tregui un llibre justament abans de Sant Jordi em sembla un acte descaradissim de marketing i estrategia per embutxacar-se lo maxim possible.

Mini-excursio a Big Sur

2010-03-27T22:47:00.005+01:00

Nobel de la Pau a la Fundació Vicente Ferrer

2010-03-24T07:01:00.002+01:00

Sempre he sigut reticent a participar en campanyes on es demanen firmes per internet. Però crec que ha arribat el moment de canviar aquesta mentalitat. Internet és l'eina bàsica que ja substitueix les firmes físiques que es demanen pel carrer o per correu.

Si us ve de gust donar suport a la candidatura de la Fundació Vicente Ferrer per al Nobel de la Pau. Siusplau, firmeu aquí!

Mini-historia san franciscana

2010-02-25T04:15:00.004+01:00

El primer any que varem arribar a California, vivíem a San Francisco. Durant aquells mesos teníem molt contacte amb els becaris de la caixa, principalment amb l'Úrsula que vivia amb nosaltres i el Fran, que era un asidu de casa nostra. La veritat és que trobo a faltar aquells mesos... Però aixó ja són altres temes que abordaré en una altra ocasió.

Bè, vaig al gra que sinó no acabaré. Doncs durant aquells mesos al Fran se li va acudir una petita història sobre un vagabund de San Francisco. La història va passar de ser explicada en petite-comitte a fer-se realitat amb la gravació d'un curt durant la setmana santa on un altre amic becari de la caixa, Juan Martin Rosete, en seria el director. Pero per poder-se rodar calia trobar a un vagabund real i en Fran va estar "entrevistant" a diversos candidats. Pels que heu estat per aquí, ja sabreu que trobar candidats no és gaire difícil. La dificultat és trobar a una persona idònia, capaç de poder actuar, parlar i fins i tot tenir carisma. Aquest és el Moisés.

Aquest curt és finalista d'un prestigiós concurs de curts espanyols. Hi ha un premi que és el del públic que el guanya qui rep més votacions online. Els productors del curt han promés que si es guanya aquest premi donaràn els diners a l'associació de vagabunds a la que Moisés pertany. A més, intentaran pagar el bitllet per a que en Moises pugui viatjar a Espanya per rebre el premi.

Mireu en el següent video com en Moisés explica el que us acabo d'escriure jo:

Aquesta és la pàgina del festival. Heu de votar als 5 millors curts. El curt del Moisés es titula I WISH.

Per cert, feia dies que no escribia al blog (és a dir, feia dies que no escrivia amb català) i tinc la sensació que estic fent moltes faltes d'ortografia, perdoneu.

Increible pero cert!

2010-01-19T03:13:00.003+01:00

Bon Any 2010!

2010-01-02T12:36:00.004+01:00

Aquest any he celebrat el fi d'any a Pamplona. Sembla que els pamplonenses els hi és igual el fred, i tenen la tradició de disfressar-se per Fi d'any. Alguns s'ajunten amb la seva respectiva "cuadrilla" i fan una disfressa comú. Aquest és el cas del Borja i la seva "cuadrilla". Aquest any aneven de Percebes Benz. Una barreja de percebes i mercedes benz. Coses seves...

Per a més exemples de com es curren els disfrassos els de Pamplona, mireu aquest link

55 anys molt ben portats! Felicitats!!

2009-12-25T10:31:00.003+01:00

2009-11-19T07:04:00.003+01:00

Hola a tothom,

Ja sé que tinc el blog una mica abandonat. Per a que no caduqui i perdi els pocs visitants que deu tenir a hores d'ara, aquí teniu una foto feta avui a la tarda a l'entrada d'una de les biblioteques d'Stanford. La pancarta diu "Beat Cal", que vol dir alguna cosa aix'i com "Maxaqueu a Cal". Cal fa referència a la Universitat de California Berkeley (Cal ve de California) i com podeu deduïr causa una mica d'incomoditat rondar ne territori comanche aquests dies. El motiu, és el partit de fútbol americà que és jugarà aquest dissabte a Stanford (és com una Barça-Madrid en fútbol americà). Les entrades ja fa dies que s'han acabat i la rivalitat és màxima. Llàstima que aquest any Stanford està jugant millor que Berkeley. No em vec en cor de fer'me la xula i apostar res ;)

Visita estiu 3: Pares

2009-09-17T07:43:00.004+02:00

Per fi han vingut, i tambè han marxat. Han estat per aquí dues setmanes bastant ben aprofitades: Palo Alto, Stanford, Berkeley, San Francisco, Sausalito, Las Vegas, Yosemite i Carmel i la seva costa. En aquesta foto els podeu trobar pujant a les cascades de Yosemite en un dia molt assolejat. Espero que la visita els hi hagi agradat ;) Ara ja saben agafar sols el caltrain, el bart, el muni, el bus, els taxis i els que faci falta, jejeje i ja han menjat menjar tailandès, mexicà, xinès, indi. Molt rebè, quan torneu vull escoltar l'anglès de la mare (el del pare ja el tinc aburrit, Yes, és que sí!) i anirem a menjar sushi que al final no ens va donar temps!

Petons

Productes que no trobo a USA (post no acabat)

2009-08-15T01:33:00.007+02:00

Són petits detalls que semblen poca cosa, però que fan ràbia. De vegades, cal usar l'enginy per buscar un producte similar o simplement resignar-se i fer veure que no saps que existeix un producte "millor". En cas d'urgència, sempre es pot parlar amb els de casa per a que t'arreglin un enviament :)

- Bon embotit (està ple de pernil dolç, pavo, salami,... però de qualitat sospitosa)
- Cereals de muesli amb trocets de xocolata (no hi ha trossets de xocolata en cap producte de cereals, no entenc per que...si algú es decidís a llençar aquest producte a USA segur que es forraria, amb lo llaminers que són...)
- Yougurt natural que no sigui "grec" (tots el yogurts tenen sabors, el més estrany que he vist per ara és el de sabor de pastís de formatge amb maduixes, per a que volen un yogurt així, jo quan menjo yougurt vull tastar el gust de yougurt i no gust de pastís, em menjaria un pastís si volgués tastar gust de pastís. Aquest raonament passa amb molts altres productes, com ara les patates chips amb gustos estranys, costa trobar patates chips només amb una mica de sal)
- fregona a l'estil espanyol
- Spontex (no n'hi ha)
- Orxata
- Cacaolat :p
- Tabletes de xocolata barates (són caríssimes)
- Baguettes barates (són caríssimes, més de 3 dollars una baguette normal)
- Suc de prèssec sense res més
- Royal per a fer pastissos (estic a la búsqueda del producte equivalent, però encara no l'he trobat)
- Cafè tallat (no hi ha tallats, lo més semblant són lattes o capuccinos, on la mida més petita serien dos cafès amb llet a l'estil espanyol. Tambè pots demanar un cafè sol, expresso, i posar-te llet, però la llet serà freda i el cafè sol et costarà de 2.25 dollars cap amunt. Alternativa, acostumar-se al cafè americà, no way....)
-Classificadors amb 2 o 4 anelles. (només n'hi ha amb 3 anelles, ja que les màquines de fer forats americanes fan 3 forats)
- Persianes (no n'hi ha, de fet mai es pot deixar una habitació totalment a les fosques si és de dia)

En una altra ocasió faré la llista a la inversa, encara que seria interminable,..

Visita estiu 2: Amigues side

2009-07-29T23:59:00.003+02:00

La Mònica i la Núria han estat per casa uns dies. Després d'una ruta que van començar a Nova York i varen continuar a Las Vegas, van aterrissar a San Francisco per veure la ciutat, veure Los Angeles i veurem a mi clar! La foto és d'elles dues al Golden Gate Bridge a San Francisco, qui ho diria que és juliol!

Petons i gràcies per haver vingut :)

Visita estiu 1: Berenguer's side

2009-07-18T05:30:00.004+02:00

El Pau, la Laia, l'Eva, l'Anna i el Josep han estat per aquí. Ja es pot confirmar que han vist més coses de California, que una servidora. La foto la vaig fer l'últim dia de visita al barri de Castro (ilustre barri gay de San Francisco). Per a més fotos visiteu el link ¨les imatges valen més que mil paraules¨.

A ballar!

2009-06-25T08:00:00.001+02:00

Anda que no ens vam fer farts de ballar aquestes cançonetes ara fara uns 10 anys, jejejeje. No son les millors cançons del mòn però a mi em porten bons records.

BSO of my life 11

2009-05-16T06:22:00.006+02:00

La Chica de ayer, Antonio Vega

Feliços 24 !!

2009-04-26T09:13:00.002+02:00

Que em perdonin els Falgueres!

2009-04-23T02:13:00.002+02:00

Avui m'he inscrit a la primera confèrencia sobre la recerca que estic fent. Allí hi presentaré un poster amb els resultats més significatius del meu primer paper (article). Al preguntar el meu surname (cognom) i a pesar de que escriuria els meus dos cognoms de bon gust, n'he escrit solament un, Berenguer. Sembla una tonteria, però no és així. Un cop et presentes amb un nom en concret és millor usar sempre el mateix format i jo, tristament, he optat per només escriure el meu primer cognom :(

El motiu és purament pràctic. Qui en un futur vulgui buscar els meus papers, és molt més fàcil que recordi Berenguer, que no Berenguer-Falguera. Si en canvi vaig combinant els dos formats pot ser que se'm classifiqui com a dues persones diferents.

Volia que quedès constància d'aquesta petita decisió en el blog. Per a que ningú es pensi que no m'importa.

Dependencia a internet i als missatges instantanis de Facebook, etc

2009-04-17T23:38:00.006+02:00

The study was by neuroscientist Susan Greenfield of Oxford University.

“My fear is that these technologies are infantilizing the brain into the state of small children who are attracted by buzzing noises and bright lights, who have a small attention span and who live for the moment,” Greenfield explained.

______

Estudi de la neurocirugiana Susan Greenfield d'Oxford University

"La meva por es que aquestes tecnologies estan infantilitzant el cervell cap a l'estat dels nens petits que se senten atrets per sorolls estridents i llums brillants, que tenen un petit marge d'atenció i que viuen del moment," Greenfield explicava

Jo crec que en part aquesta doctora té raó! Aquest continu accès a la xarxa és molt útil per segons que, però distreu moltíssim alhora d'estudiar. Ara mateix per exemple, hauria d'estar acabant un document de la investigació i en canvi estic escrivint al blog. La falta de separació entre treball i oci és molt problemàtica per a les persones que necessitem l'accès a internet per a treballar. Haurem d'estar alerta i posar remei a aquest comportaments ben aviat.

2009-04-11T01:02:00.005+02:00

Post del blog "Mientras hay vida...":

Lo que se aprende en la madurez no son cosas sencillas,
como adquirir habilidades e información.

Se aprende a no incurrir en conductas autodestructivas, a no
dilapidar energía por causa de ansiedad.

Se descubre cómo dominar las tensiones, y que el
resentimiento y la autocompasión se encuentran entre las
drogas más tóxicas.

Se aprende que el mundo adora el talento, pero recompensa
el carácter.

Se comprende que la mayoría de la gente no está ni a favor ni
en contra nuestro, sino que está absorta en sí misma.

Se aprende, en fin, que por grande que sea nuestro empeño en
agradar a los demás siempre habrá personas que no nos quieran.

Esto es una dura lección al principio pero al final resulta
tranquilizadora.

John Gardner

--------------------------------

The things you learn in maturity aren't simple things such as acquiring information and skills. You learn not to engage in self-destructive behavior. You leant not to burn up energy in anxiety. You discover how to manage your tensions, if you have any, which you do. You learn that self-pity and resentment are among the most toxic of drugs. You find that the world loves talent, but pays off on character.

You come to understand that most people are neither for you nor against you, they are thinking about themselves. You learn that no matter how hard you try to please, some people in this world are not going to love you, a lesson that is at first troubling and then really quite relaxing.

John Gardner

2009-04-11T00:56:00.003+02:00

Post del blog "Mientras hay vida..."

El día que no estoy
Loca por ti,
Es un día de más…

CGC

Fotos

2009-03-25T06:22:00.003+01:00

Hola gent!

Podeu trobar algunes fotos meves de la Xina i Hawaii en la secció "Les imatges valen més que mil paraules"

En aquest moments estic a l'illa de Kauai a Hawaii. Aquesta setmana és de vacances a les universitats americanes, és l'"Spring Break" (parada de primavera) així que hem aprofitat per visitar aquesta illa de l'oceà pacífic. Però jo no perdo ni un minut, i a la vegada estic estudiant... Mentres els altres es passen el dia a la platja jo estic a la casa que hem llogat. Cada dia no és així, però no em puc permetre 8 dies seguits de "no fer res". Tot i així, estic molt contenta de poder estar aquí amb molt bona companyia i en un paratge de pel·lícula!

Petons,

Gemma

Kauai

2009-03-17T22:36:00.002+01:00

El divendres marxem una setmana a Kauai. L'illa de més al nord de l'arxipèlag de les illes hawaii. S'hi han gravat varies pel·lícules (Jurassic Park) degut a la seva vegetació exuberant i pràcticament intocable a l'explotació turística.

I love Salvador Dalí

2009-03-06T05:58:00.005+01:00

I didn't know that he spoke English. He is a genious and he was broadly known!! The interview is so funny, because he does everything!! Why not??

I would say that he is the most popular Catalan ever!!

L'entrevista del segon video és més llarga. Podeu anar a youtube per veure la continuació.

Dedicat a la Joana!

2009-03-01T21:38:00.002+01:00

Hola Joana!

Aquí tens el primer capítol de l'Arale complert. Primer has de clicar a damunt del primer video o quan s'acabi cliques el segon video. Espero que t'agradi! A mi m'agradaven molts aquests dibuixos animats quan era petita!

Dóna un petó al Marc de part meva.

Fins una altra!

Lamentable

2009-02-26T11:43:00.006+01:00

Definició de periodisme a la viquipèdia:

"El periodisme és l'activitat de recol·lectar i publicar informació relativa a l'actualitat, especialment a fets notables. Com que els fets simultanis són infinits, el periodista està obligat a triar-ne només alguns, sempre amb la intenció de tendir a la objectivitat. Hi ha un codi deontològic que alguns diuen que ha de complir: contrastar les informacions en fonts fiables, donar veu a les parts i no opinar en les informacions."

Quina vergonya que és el periodisme a Espanya... S'identifica un problema polític i els dos diaris de tirada nacional el descriuen des de vessants totalment diferents. Quines maneres més estranyes d'expressar objectivitat. No ens mereixem que ens malipulin d'aquesta manera. Per què els periodistes juguen el mateix joc dels polítics? Lamentable...

Quin diari hauré de llegir? Perquè cap dels dos em dóna confiança. Mentre el País es creu a segues les acusacions del jutge Garzón, sense potser ser del tot certes o contrastades. Els del Mundo enlloc d'explicar la notícia, que són les investigacions anticorrupció del jutge, dóna com a notícia principal que el jutge Garzón és socialista. Lamentable...

2009-02-19T06:08:00.004+01:00

Me encanta Saramago, ya lo sé, lo he dicho mil veces, pero es que cada vez que leo algo suyo no puedo dejar de confirmarlo. A veces, mientras leo, se me escapa una sonrisa de incredulidad al notar que esta describiendo lo mismo que yo siento o he sentido en algún momento sobre el tema que lanza a la palestra. Su sensibilidad es muy parecida a la mía. Cómo puede ser?

Por ejemplo, me estoy refiriendo al artículo que ha escrito en su blog sobre Susi (la pobrecita elefanta del zoo de Barcelona)

Que consti que sempre he dit que a mi els zoos no m'agraden!

Em procupa Venezuela - I am worried about Venezuela

2009-02-16T03:46:00.003+01:00

Em preocupa que es manipulin les paraules i els conceptes. El concepte de democràcia, el concepte de llibertat, el concepte de justícia, el concepte de progrès. Com pot ser que es consideri sa democràticament que un governant pugui ser reelegit indefinidament? Com pot ser que s'inculqui i es faci creure a la gent que l'èxit de tot un país depèn d'una sola persona?

I ja estem amb lo de sempre, el qui controla els mitjans té el poder i viceversa. Sense oblidar la lluita entre classes, en els països amb desenvolupament. Qui té el control de la classe baixa mana, ja que la classe baixa és, desgraciadament, la més predominant e inculta.

--

I am worried about the misconception of words and concepts. The concept of democracy, liberty, justice, and progress. How can it be that people consider democratically healthy the fact that a president could be indefinitely reelected? How can it be that some people believe that the success of a country can solely depend on an individual?

And here we are with the same thing over and over: who manages the media manages the power and the other way around. Without forgetting the constant fight between social classes in the developing countries. Who controls the vote of the lower class wins, because, unfortunately, the lower class is the larger one and the most uneducated.

Fa 10 anys que es va morir el Carles Sabater

2009-02-13T06:38:00.003+01:00

No és mai tard per redescobrir Sau i llegir una mica sobre en Carles. Es veu que tenia una personalitat molt especial, molt acollidora, molt carismàtica i que creava un impacte a tot aquell que el coneixia. En el youtube no hi ha gaires videos de Sau, ja que en tot cas tot és de fa més de 10 anys. Perdoneu per la imatge, pero la cançó val la pena :)

Population below poverty rate

2009-02-10T02:09:00.003+01:00

Click on the graph to see the whole list. Spain has a rate of 19.8%, the USA 12%, China 8%, France 6%,... I am really curious about how they worked these numbers out. However, Spain is clearly showing a bad index compared with the rest of the west-EU countries. Sometimes we pretend we are a great country, as good as our neighbours, but we do not have to forget that we are not yet there...

BSO of my life 10

2009-02-04T05:26:00.005+01:00

Molt bona cançó de rock español. Fito amb Extremoduro.

Qué tiene tu veneno
que me quita la vida sólo con un beso
y me lleva a la luna
y me ofrece la droga que todo lo cura
Dependencia bendita
invisible cadena que me ata a la vida
y en momentos oscuros
palmadita en la espalda y ya estoy más seguro.
Se me ponen si me besas
rojitas las orejas.
Pon carita de pena
que ya sabes que haré todo lo que tú quieras
ojos de luna llena
tu mirada es de fuego y mi cuerpo de cera.
Tu eres mi verso, pluma, papel y sentimiento,
la noche yo y tú la luna,
tú la cerveza y yo la espuma.
Se me ponen si me besas
rojitas las oreja

comentari al post anterior

2009-02-03T23:47:00.003+01:00

Referent a l'entrada anterior sobre el te verd, el meu company, Borja, m'ha advertit d'un petit inconvenient. Sembla que aquest tipus de begudes taca les dents. No sé si és una informació del tot contrastada, però aquí la deixo escrita per si algú en sap alguna cosa més.

Jo, de totes maneres, en seguiré prenent com a màxim una vegada al dia abans d'anar a dormir, ja que he llegit que només taca quan és un consum molt alt i no tens una bona higiene dental. Parlant de tacar les dents tambè ho fa la nicotina, el cafè, alguns medicaments...

Prendre te verd

2009-01-26T09:46:00.004+01:00

Ja he tornat de la Xina amb ganes de treballar i avançar en la recerca. Allí hem passat molt fred i per reduir la sensació de fresca preniem tes. A Xina el te és una beguda molt popular. A tot arreu hi ha botigues de tes i pots trobar teteres, tes i teteries a cada 10 passos. Total que he tornat amb un joc de te, una tassa individual mig trencada del viatge, i una fusta base per beure tes. Només arribar a casa he situat la fusta al meu escriptori i m'he preparat el meu primer te verd. M'he posat a llegir els beneficis del te verd i hi ha moltíssima informació sobre els efectes estudiats cientificament i no tant científics sobre aquest tipus de te. Fins i tot la wikipedia dedicac una bona part de la seva descripció als efectes beneficiosos del te verd.

En la versió catalana de la wikipedia hi podem trobar la frase següent:

"El te verd és ric en polifenols, un poderós anti-oxidant, que ajuda a prevenir el càncer, els atacs de cor i ajuda reduir els nivells de colesterol."

Total que he decidit que com a mínim em faré una tassa de té verd al dia. L'hora més adecuada serà després de sopar, quan encara tinc unes hores per estudiar justes per a que la cafeina faci el seu efecte (1/3 del efecte que fa un cafè).

Animeu-vos a provar-ho!

Foto: botiga de tes a Pequín, foto de la Gemma I.

Beijing i Muralla Xina

2009-01-19T15:19:00.007+01:00

Aquí teniu unes quantes fotos de la última setmana del viatge.

El grup!

2009-01-14T08:42:00.003+01:00

Aquí teniu dues fotos del grup d'estudiants de Berkeley que estem per Xina. La primera és a l'oficina de Microsoft a Beijing i la segona a l'hotel.

Primeres fotos de Xina

2009-01-11T19:36:00.004+01:00

Un dels meus companys és el fotógraf oficial, per això no estic fent gaires fotos... Les que hi ha aquí són d'aquests últims dies per Shanghai. Ens i estem fins el dimarts que anem a Wuxi. De Wuxi volarem a Shenzhen i de Shenzhen anirem amb vaixell cap a Hong Kong. Allí el divendres tornaré a volar cap a Pequín per trobar-me amb la Gemma I!!! Per més info dels llocs, utilitzeu google maps...

Records a tots!

Viatge Seattle a Beijing

2009-01-05T01:59:00.004+01:00

Varem sobrevolar tota Alaska, Russia i el Nord de la Xina. Aquestes fotos son d'Alaska de quan estavem fent una batalla amb el sol, per a que no acabes de sortir del tot, mai ho va fer ja que vam arribar de nit. Mentrestant, a l'altre costat de l'avio passavem pel costat del Mount Mckinley (crec que es el del fons tot nevat)

Odio el belicismo gratuito

2009-01-02T01:52:00.006+01:00

No me gusta nada usar la palabra "odio", la uso muy poquito, pero en este caso su uso me parece vital...

Si alguna cosa voy aprendiendo a lo largo de los años es a no tener prejuicios ni a ponerme del lado de quien me parezca más simpático o más víctima de forma gratuita y sin saber muy bien los motivos de mis simpatías. La simpatía hacia el pueblo palestino podría ser algo así, algo que me viene dado por ser europea y no americana y por mi entorno. Pero no creo que mi simpatía sea tan gratuita. Poco a poco voy aprendiendo sobre el conflicto israelo-palestino y esta claro que las dos partes tienen su culpa, no hay buenos ni malos, pero si algo no tolero es el belicismo gratuito. COME ON!

Un ejemplo de lo que pasa, es este artículo de Saramago extraído de su blog:

No es el mejor augurio que el futuro presidente de Estados Unidos repita una y otra vez, sin que le tiemble la voz, que mantendrá con Israel la “relación especial” que une los dos países, en particular el apoyo incondicional que la Casa Blanca dispensa a la política represiva (represiva es decir poco) con que los gobernantes (¿y porqué no también los gobernados?) israelíes han venido martirizando por todos los modos y medios al pueblo palestino. Se a Barack Obama no le repugna tomar su té con verdugos y criminales de guerra, buen provecho le haga, pero que no cuente con la aprobación de la gente honesta. Otros presidentes colegas suyos lo hicieron antes sin necesitar otra justificación que la tal “relación especial” con la que se da cobertura a cuantas ignominias fueron tramadas por los dos países contra los derechos nacionales de los palestinos.

A lo largo de la campaña electoral Barack Obama, ya fuera por vivencia personal o por estrategia política, supo dar de sí mismo la imagen de un padre dedicado. Eso me permite sugerirle que le cuente esta noche una historia a sus hijas antes de que se duerman, la historia de un barco que transportaba cuatro toneladas de medicamentos para socorrer a la población de Gaza en la terrible situación sanitaria en que se encuentra, y que ese barco, Dignidade era su nombre, ha sido destruído por un ataque de fuerzas navales israeliés con el pretexto de que no tenía autorización para atracar en sus costas (creía yo, ignorante redomado, que las costas de Gaza eran palestinas…) Y que no se sorprenda si una de las hijas, o las dos a coro, le dicen: “No te canses, papá, ya sabemos qué es una relación especial, se llama complicidad en el crimen".

a Lleida avui

2008-12-24T22:17:00.006+01:00

boira - niebla - fog

2008-12-20T10:33:00.004+01:00

Avui ens hem llevat amb aquest panorama. Boira! Molt
típic dels hiverns lleidatans.

Nadal a casa!

2008-12-13T01:18:00.002+01:00

Estaré per casa del dia 17 al 27 al matí. Espero que no faci gaire fred ni boira, o potser sí!jejeje, Espero menjar molt pernil salat, formatge, llangonissa de Torregrossa (com és diu, llangonissa de Cal ???, quina ràbia no recordo el nom) i moltes coses més!

Tambè vinc amb una mica de feina per fer, però bueno, no tanta com d'altres vegades...

I al gener, cap a la Xina!

Avantpassats...

2008-12-05T07:44:00.005+01:00

En la revista científica "American Journal of Human Genetics" s'ha publicat un article de la UPF sobre l'orígen dels espanyols. Segons l'investigació un 10% dels espanyols actuals prové d'avantpassats musulmans o judeo-sefardites. A mi m'ho han comentat alguna vegada que tinc una cara com una mica moresca, així que ja sé d'on vinc! Segurament seré parenta d'algun musulmà o sefardita (és el nom que se li dóna a espanyol en jueu) que van estar per la península durant l'edat mitjana, fins que els Reis Catòlics els van expulsar en el 1492. Segons l'article, alguns d'ells es van convertir al catolicisme per poder continuar a "Espanya" o van deixar descendència abans de marxar, així que segurament d'aquí venim familia, jejeje. Lo que no sé és si es de part dels Falguera o dels Berenguer o de tots dos! La Dolors, té una cara bastant moresca tambè, tot s'ha de dir, jejeje

Aquest és l'article del Periòdic.

Thanksgiving

2008-12-05T03:33:00.004+01:00

Acció de gràcies aquest any la vam celebrar a casa, ja que coincidia amb l'aniversari del Borja, va ser el dia 27 de novembre i el Borja feia 27 anys, bon número! Aquí teniu unes quantes fotos.

Saramago

2008-11-25T08:30:00.006+01:00

He posat un link en la secció de "links interessants" al blog que està escrivint l'escriptor , periodista i premi Nobel portugués, José Saramago. He llegit algunes de les seves novel·les, combinació de realisme cuotidià i imaginació descabellada. Però el que m'agrada més d'ell és la seva personalitat que queda descrita en els seus textos periodístics.

És una d'aquestes persones úniques, que es senten ciutadanes del món i no pas d'una minúscula regió del mapamundi. Amb això vull dir que no discrimina geogràficament. Es nota en llegir els seus articles que per ell qualsevol problema, independentment d'on es situi, es digne de ser subratllat i considerat. Saramago es sent responsable com a persona humana de qualsevol tragèdia i utilitza la seva prosa i veu per denunciar les injustícies i/o responsabilitzar-se d'elles segons el seu criteri. És d'opinió pura i sincera i això el converteix, segons el meu criteri, en algú molt especial.

Saramago té 86 anys, però és un idealista incansable. Sense caure en la crítica continua de desprestigi a la classe política de molts altres intelectuals, la seva és una crítica constructiva, positiva i valenta. És una persona amb una opinió genuïna que a voltes pot semblar descabellada, segurament fruit de la independència en la que dóna propostes i opinions. M'agrada la seva essència, i crec que tots hauriem de contagiar-nos una mica de persones com ell. Persones completes, en el sentit de que a banda de ser brillants en el seu àmbit, són persones compromeses i que miren, escolten, i estàn atentes a la realitat, arrivant a ser influents per a altres milers i milers de persones.

Per sort, Saramago és un escriptor insaciable, així que us recomano la lectura del seu blog o de qualsevol altra cosa seva. Sigui novel·la o sigui escrit periodístic.

BSO of my life 9

2008-11-20T08:02:00.002+01:00

M'encanta aquesta cançó! De petita de vegades cantava la tornada, sense saber massa que volia dir, però m'agradava, em posava la pell de gallina. Ara feia molt que no la tornava a cantar, però de repèn aquesta nit l'he començat a tararejar de nou i la pell de gallina ha tornat. M'alegra veure que a pesar dels anys no he perdut la sensilibitat :)

Thies jour 4

2008-10-17T07:34:00.004+02:00

No puc dormir, són les 5 de la matinada i m´he despertat tota suada perquè aquí fa bastanta calor. A veure si després d'escriure el post em puc tornar a dormir.

Estic a Thies, que és un poble-ciutat, a 60 kilometres de Dakar. Per arribar-hi vàrem tardar 2 hores i mitja, ja que durant els 30 primers quiómetres anavem parant o com a màxim a 20 km/hora. El problema és que és la única carretera que dóna sortida a Dakar i hi ha molts cotxes. A més, com que els cotxes van a molt poca velocitat això afavoreix la presència de venedors ambulants. Diria que n´hi havia milers i milers venent qualsevol cosa als conductors i passatgers de bus (és a dir, de furgonetes amb gent embutida dins). Aquests milers i milers de persones, viuent al costat de la carretera, respirant els gasos dels cotxes cada dia de la seva vida, és increible la misèria que hi ha en aquest país.

Un noi de la ONG Tostan que col·labora amb el projecte dels forns solars, m'ha comentat que Dakar està creixent a un ritme vertiginós, a un 9% l'any. Realment la gent se'n va a viure a les ciutats acceptant unes condicions lamentables. Aquest tema de desruralització és un fenòmen global, jo ho he vist a Mèxic DF, a Rio de Janeiro, a Marrakesh, i ara a Dakar, gent que deixen la seva caseta al poble per anar a la ciutat a sobreviure en suburbis de mala mort. Suposo que és un somni, que molts volen provar però que la realitat és que, prenent aquesta decisió, jo crec que poca gent aconsegueix realment una millora de les condicions de vida. (ídem amb els emigrants que decideixen anar a Europa o USA, passant més pena que glòria). Val la pena participar en aquests èxodes, o solament és un miratge provocat pels mitjans de comunicació que vénen somnis que en realitat poden ser mal sons?

Bè, aquí he penjat algunes fotos del poblat on he estat avui. És un poblat on hi ha 70 dones (elegides a sort) que han comprat el Hot Pot (el refelctor solar que vaig explicar fa dos posts). Les dones estàn molt contentes amb l'aparell, ja que solament han de posar els aliments a l'olla i esperar, oblidant-se d'anar a buscar fusta (activitat que els hi costa unes 3 o 4 hores diaries). Les queixes són que el Hot Pot és massa petit per tota la familia, amb la qual cosa, ho fan servir per la llet, per coure llegums i per fer el sopar.

Tant de bo, puguès trobar la manera d'engrandir el Hot Pot, però no crec que sigui fàcil, a més a més que és necessari que algun tècnic ajudi en la selecció de materials, etc.

Anècdota: quan s'arriba a cada poblats cada grup d'enquestadors (nois i noies de Thies i Dakar llogats per projecte i que parlen el wolof) passa per unes quantes dones per fer-los-hi una enquesta, ja que un dels objectius és evaluar l'impacte del projecte. Doncs, vàrem arribar a una "casa" i de repèn surt una neneta d'un racó, i es posa a plorar desesperadament tot corrent cap a dins de casa seva. Es veu que li feiem por ja que teníem la pell blanca, jejeje, quin susto!La nena és germana d'aquest nen, que va ser més valent i que ens observava a una distancia prudent.

Dakar jour 1

2008-10-14T22:55:00.007+02:00

Estrenant la càmera que m'he comprat pel viatge. Aquest senyor és el senyor Toure i és l'especialista en cuines solars del Senegal. He passat el dia amb ell a la seva oficina, i a les oficines dels capos del ministeri d'energies renovables i de "recherche scientifique". Ha estat un dia cansat ja que nomès havia dormit una hora el dia abans, però almenys faig bona cara ;).

Lo blau que es veu a baix són els forns solars metàlics que estàn en procès de millora i que es volen produir a gran escala. No és el Hot Pot que describia al post anterior ja que els hot pots són massa petits per poder-se usar per tota una familia senegalesa (entre 15 o 20 persones). Es pretèn usar els forns metàlics per a ús general i els hot pots per a cuinar coses especilas per a nens petits, malalts, ...

Notícia calenta recien sortida del forn!

2008-10-04T02:53:00.003+02:00

Em feia il·lusió compartir amb vosaltres, si es que hi ha algú que em llegeix a banda dels de casa que ja ho saben... , que el dilluns 13 d'octubre me'n vaig a Senegal. Serà una estància curta, el diumenge ja torno a estar a USA, per conèixer la gent que treballa allí en el projecte que participo i poder fer un seguiment quan torni.

Ja m'he comprat la Lonely Planet i m'han entrat encara més ganes de conèixer el país i visitar una mica. No crec que tingui gaire temps aquesta vegada ja que no em puc permetre estar de vacances enmig del quatrimestre... però pot ser que torni si és necessari pel projecte :)

A més a més, Berkeley paga!!

En resum, es tracta d'un projecte en el qual hi ha dues ONGs implicades i banda de Berkeley. Es pretèn vendre paelles solars a les dones dels poblats per a que no hagin de cuinar més amb llenya. Aquesta nova paella, ja se n'han venut 1000, és doblement beneficiosa, ja que a banda de provocar una disminució de la combustió de fusta i alhora minvar la producció de CO2, tambè evita un important percentatge de mortalitat infantil degut a la inhalació de gasos contaminants que provoca la paella habitual.

La meva labor serà intentar modificar la cadena de subministrament (suply chain) actual per a fer-la més eficient. Actualmet el cost de producció és molt car en comparació amb com podria arribar a ser. He de trobar una altra manera de fabricar la paella amb fabricants local, altres materials, de manera que la distribució arribi a tothom qui vulgui comprar la paella. Sembla fàcil però no ho és, i a sobre, a Senegal es parla en francès, així que ja estic refrescant-lo!

Personalment trobo que tambè es podrien vendre al primer mòn... Ús imagineu fent una cassola o uns calçots amb això? Per què no?

Salut!

2008-09-19T11:38:00.003+02:00

Un buen amigo mio me ha pasado esta poesia de Mario Benedetti. Después de leerla lo mínimo que podia hacer es ponerla aquí. Muy buena.

NO TE SALVES
.
No te quedes inmóvil al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca.
.
No te salves
no te llenes de calma
no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo
no dejes caer lo párpados
pesados como juicios
no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo.
.
Pero si
pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el jubilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino
y te salvas
entonces
no te quedes conmigo

Estafar 492.635 euros per crear debat sobre el sistema financer actual

2008-09-19T08:22:00.007+02:00

Un noi de 32 anys ha estat durant 6 anys demanant crèdits a bancs i asseguradores amb la intenció de no tornar els diners i poder agrupar la quantitat màxima per a donar-la a projectes socials alternatius abans de fer pública la seva acció. El dia 17 de setembre ho ha fet i de moment ja hi ha 2 de les 39 entitats financeres que han presentat denúncia.

Un chico de 32 años se ha dedicando durante 6 años a pedir créditos a bancos y aseguradoras con el fin de no devolver el dinero y poder agrupar la cantidad máxima para donarla a proyectos sociales alternativos antes de hacer pública su acción. El dia 17 de septiembre lo ha hecho y de momento ya hay 2 de las 39 entidades financieras que han presentado denuncia.

Link noticia

Haurem de seguir els aconteixements!!!

Bona Diada de Catalunya a tothom!

2008-09-11T19:38:00.001+02:00

Com que no tinc cap senyera per penjar a casa, faig una penjada de senyera virtual!

Crims a Mission

2008-09-06T00:41:00.003+02:00

Acabo de llegir al diari que en dues setmanes s'ha disparat la criminalitat al barri de la Missio. Cada una de les fletxes grogues es un crim amb almenys un mort. En total hi ha hagut 6 morts. No se sap qui son els criminals i s'han augmentat les mesures policials. Ahir mateix hi va haver dos dels crims, on un home amb una furgoneta es va dedicar a disparar, primer a un matrimoni de llatins que estaven en un cotxe, i despres a uns nois que estaven en sortint de la feina...

El punt vermell es on viviem nosaltres, fins fa dues setmanes.

P.D: Ursu, ojo al dato!

Recull de grafittis del barri de Mission (on he viscut durant el primer any)

2008-08-26T20:01:00.004+02:00

Collage de fotos de graffitis en el barrio de Mission (dónde he vivido el primer año)

The mistery of the hanging shoes...

2008-08-10T04:14:00.005+02:00

He visto varios pares de zapatillas colgando de los cables por el barrio. Como han terminado colgados asi?

I have seen several pairs of shoes hanging on like that around the neighbourhood. How come they ended up hanging there?

Arale Norimaki!

2008-07-31T18:16:00.002+02:00

No m'he pogut resistir a recordar amb tots vosaltres els dibuixos més guais (segons la meva opinió personal) de la tele de quan erem petits. Que originals i simpàtics que eren, encara que jo no entenia gairebè el que li pasava al senyor Slump amb la senyoreta Yamabuki, jejeje.

Pels que no sabeu de que parlo, aquests dibuixos són del mateix autor que Bola de Drac, Akira Toriyama, però van ser els anteriors, quan Akira encara no era conegut. Al Japó Dr. Slum, que és el nom dels dibuixos, encara que l'Arale n'és la protagonista absoluta, els dibuixos van tenir molt d'èxit, igual que als Països Catalans (crec que mai es va oferir en una cadena estatal). Aquí teniu una descripció dels personatges principals, en castellá, para que se entere todo el mundo de lo originales que eran los personajes ;)

Arale Norimaki, máxima protagonista de Dr. Slump, es un androide creado por Sembei Norimaki. Carece de sentido común pero cuenta con fuerza extrema y una personalidad muy energética e inocente. También tiene extraordinarias habilidades en cálculos matemáticos y nadie en Villa Pingüino sabe que se trata de un robot.

Sembei Norimaki (o sólo Doctor Slump), científico genio (así se declara él mismo) e inventor. Creador de muchos artefactos ingeniosos para poder ayudarse en sus tareas diarias. Tiene 28 años y es soltero. Si bien a Arale, otra de sus creaciones, la presenta como su hermana, fácilmente se la podría considerar como su hija.

Gatchan Norimaki, un bebé con alitas, antenas, una sorprendente voracidad por el metal y otros objetos y superpoderes más allá de la comprensión, que Sembei Norimaki trajo del pasado con su 'maquinita del tiempo'. La criatura se encontraba dentro de un huevo que después eclosionó en su casa. Si bien no está claro si Gatchan es niño o niña, lo que si está es que cuando no anda jugando por ahí con Arale, esta con Bazara, Agira y otros monstruos famosos del cine de Japón, que aquí aparecen de la altura de Arale o más pequeños. En realidad Gatchan es un querubín enviado por Dios a la Tierra, lo que explicaría sus superpoderes, quizá lo de comer metal es simplemente otra de las bromas del señor Akira Toriyama.

Midoru Yamabuki (Senyoreta Yamabuki) la bellísima profesora de Arale y sus amigos, quien enseña y ama a todos sus alumnos sin distinción. Su destacado atractivo físico y larga cabellera rubia no son nada comparados con el placer que da su compañía, aunque en momentos sea una mujer de carácter la mayoría del tiempo deslumbra a todos los hombres, Sembei no es un caso aparte. Midori es la mujer de sus sueños y durante la serie este hará todo lo posibe e imposible por conquistarla o simplemente pasar tiempo con ella. Más adelante en la serie esta relación termina en matrimonio y del cual resulta un niño llamado Turbo quien tiene superpoderes y también puede volar y a pesar de que es básicamente un infante es un genio (aparece en Dragon Ball con el resto del elenco).

Turbo Norimaki, el primero hijo de Sembei Norimaki. Recién nacido viajaba con su padre, Sembei se detuvo en un lugar a observar a unas mujeres, Turbo salio del auto, gateo y al ir un poco lejos murió ya que fue atropellado por una nave espacial. Los extraterrestres salvan a turbo con su tecnología y lo dejan ahí. Sembei se da cuenta de que Turbo no esta y lo busca, hace un escándalo pero al final lo encuentran. Después de eso Turbo comenzó a desarrollar poderes y una inteligencia asombrosa. Se le dio la capacidad de hablar, además de la inteligencia, telequinesis, teletransportación, volar entre otras.

Caramel Man Nº 4 o Obokaman (Obotchaman) Robot que al principio era enemigo de Arale Norimaki porque su creador, Dr. Mashirito, quiere conquistar el mundo y Senbei, Gatchan y Arale (consciente o inconscientemente) no le dejan. Entonces él hizo un robot chico con el mismo mecanismo de Arale y al final Mashrito se enfada con el porque Caramel Man Nº 4 se enamoró de Arale. Lo despidió y se puso Obokaman de Nombre, para ser amigo de Arale, Gatchan, Midori y Sembei. A los 2 días de ser amigos Obokaman se enamoró de Arale, pero no se atreve a decírselo. Una vez que se lo dijo, Arale se quedó sin robovitamina A y no lo escuchó. Después de recuperarse, Obokaman nunca se ha sentido capaz de decirlo pero quiere decírselo de algun modo. Tiene un rival, Pincho, que se enamoró de Arale a primera vista pero seguro que Obokaman y Pincho nunca se atreverán a decirselo y Arale lo único que quiere son pechos más grandes, misiles o volar como Gatchan. El se casa con Arale y tiene un bebe construido por Sembei.

Supaman es una parodia al Hombre de Acero de DC Comics, quien vuela pero prefiere trasladarse en patineta. Aunque muchos superhéroes no necesitan de ningún tipo de transformación antes de actuar, él sí la requiere. Es un hombre bajo con lentes que viste un supertraje debajo de su ropa al igual que Clark Kent, pero en vez de tener un portafolios lleno de notas de reportero, carga en su espalda una mochilita de cuero donde lleva un frasco de ciruelas ácidas y cartuchos de dinamita. Arale lo admira ya que siempre está dispuesto a castigar al mal, a luchar por la justicia y a volar a todo aquel que se burle de su persona.

EPISODI: El naixement de l'Arale

EPISODI: Primer dia de classe

Vegas

2008-07-18T20:03:00.003+02:00

Ja fa un mes que vaig anar 3 dies a Las Vegas. La ciutat dels casinos, hotels y stripclubs. Hi vaig anar amb el Borja i amics d'Stanford. Ens ho vam passar força bè ja que tots plegats formavem un grup bastant heterogeni. Erem heterogenis en gairebè tot, menys en el fet de que eren tots nois menys jo. Això no va ser pas inconvenient, ja que hem van tractar força bè, jejeje.

Las Vegas és el súmum de l'excès capitalista. Hotels, boutiques de luxe i limusines arreu. Estàvem en un dels millors hotels distribuïts en dues habitacions de 2 llits cada habitació, dormint dues persones per llit. L'hotel disposava d'una platja amb sorra i onades (tipus Aqualeon). Però allí no hi havia quasivé canalla, sinó noies rosses amb uns pits gigantincs i els corresponents tios depilats amb moltes hores de gimnàs a les espatlles. No sé, ens sentíem una mica estranys allí, semblava que aquell tipus de noies era de l'agrat general, mentres que a mi els nois no em semblaven gaire atractius.

He après coses del viatge, sobretot sobre el sexe masculí, valors i comportaments. Potser ja no sóc tant naif, i vec una mica més com és la realitat, però la gràcia està en que per sort no tots som iguals, cadascú té els seus gustos, valors i normes interiors, que, al final, s'han de respectar. Tot plegat una experiència :)

Ara, m'apeteix més un viatget més enfocat a la natura, aire lliure, i sobretot a gastar poc! Fora capitalisme i a caminar per la muntanya, jejejeje (llàstima que no pugui fer un bon entrepar de llangonissa)

Per més info del viatge cliqueu al blog del Borja

Made in Spain

2008-06-23T07:34:00.005+02:00

Hem vist el partit d'Itàlia i Espanya en un bar irlandès amb comentaristes anglesos i a l'arribar a casa he escoltat com els del Carrussel deportivo comentaven els penals. Quina diferència d'estils, jejejejeje. Cliqueu al link:

Penaltis Italia-Espanya

La Moreneta esta contigo, coño!! jejejejejejeje

Demanant ajuda - Piediendo ayuda - Asking for help

2008-05-18T04:13:00.008+02:00

Vull construir-me una pàgina web. Algú té algun suggeriment de com fer-la?

Quiero hacerme una página web. Alguien tiene alguna sugerencia de como hacerla?

I want to build my own webpage. Do you have any suggestions on how to do it?

2008-05-09T10:09:00.003+02:00

Ho he conseguit! He passat els exàmens que tanta por em feien. Ja està, ara toca disfrutar del doctorat, triar professor, tema, en definitiva, decidir que és el que vull estudiar. L'admissió a Berkeley no era pas l'últim esglaó. Per a ser considerada i realment admessa hi havia aquest últim filtre, per mi el més dur. Un filtre totalment intelectual: 5 exàmens (processos estocàstics, optimització i logística) en 3 dies. Però aquest tipus de tall tambè l'he superat.

És per això que estic molt contenta :)

No sé encara quins grans reptes tindré en el futur, però us asseguro que aquest era un dels majors reptes de la meva vida, i no exagero. Ara tenir el doctorat solament és qüestió de temps.

2008-04-26T09:52:00.004+02:00

FELIÇ ANIVERSARI ANNA!!!

Què passa amb California i tots els boys de la beach??

2008-04-12T21:19:00.005+02:00

Quina gràcia aquesta cançó! Estic vivint a USA però els que heu parlat amb mi sabreu que quasivé no me n'he adonat. Tot el dia estudiant i estudiant... D'aquí un mes i mig ja hauré acabat classes i espero començar a explicar-vos coses més interessants de la ciutat, California i USA!Fins una altra, i no deixeu d'escoltar la cançó!Ahh, una cosa sí, Vendrell és molt més xulo que New Jersey, creieu-me!! Les pubilles estem a l'altura i sobrades, jejeje, i el vi de California no està mal però encara he d'explorar-lo més!

Què carai Miami, ni què Florida beach
què passa amb Califòrnia i tots els boys de la beach
si aquí tenim mil platges com les de Tamarit
d'Empúries fins a l'Ebre hi ha més sol que Tahití
què carai ens passa amb tot el que tenim
Bud-Weiser, Coca-Cola, Jack Daniels, Jim Bean
i diu que a Califòrnia ara fan un gran vi
si és molt millor el que compro jo al sindicat
a cinc duros l'ampolla, nanos!, que estic pelat
i després ens diuen que és que som agarrats!

Però sents un rock'n'roll i dius:
Carai aquesta gent!
potser sí que es mereixen
ser els reis del firmament:
Chuck Berry, Ramones, Elvis Presley, Lou Reed,
Metallica, Springsteen, The Doors i B.B. King
Podria estar dient noms tota la nit
Què carai els donen per ser així?

En Bogart, Marlon Brandon, Paul Newman, James Dean
la Rita, l'Anastàsia, la reina Marilyn.
D'acord que aquí de cine quasi bé no en tenim
però espera't uns quants anys i Hollywood vindrà aquí
la nostra botifarra no podran resistir
D'acord que les xicotes amb biquini i patins
són molt més llançadetes que no pas les d'aquí
però una bona pubilla no té res que envejar
si és que la pots convèncer després de molt xerrar
algú va dir que és bo tot el que es fa desitjar
I no sé pas perquè en fico en tot aquest merder
si jo voldria viure a New Jersey enlloc d'El Vendrell.

10 dies a casa, i tornada a la rutina

2008-04-04T01:43:00.006+02:00

No tinc gaire temps per escriure, però volia donar senyals de vida des del blog. He fet una visita ràpida però molt complerta a casa, he vist a amics(no a tots però a bastants i lo millor es que tots estan molt bè, començant bones èpoques i amb ganes!), he vist a familia (especialment als dos cosinets nous la Joana i el Martí), he viatjat per Catalunya (Barcelona, Tarragona, Torregrossa, Lleida, Mollerussa, Pobla de L'illet i Castellà de n'Hug), he anat de compres i he estudiat (aquest últim no podia faltar, jejeje).

Lo millor: el cap de setmana a la Pobla de l'Illet amb la colla dels pares i la canalla (ja molt més grans de quan anavem de càmping :)). La foto és de "la nit yeye" que l'Eva, el Pere i la Maria ens van organitzar, quina gràcia!!!

(a la secció "les imatges valen més que mil paraules" hi trobareu més fotos)

Cuba, el nuevo mundo?

2008-03-15T00:56:00.002+01:00

Dos de las primeras medidas del gobierno cubano:

1. La liberalización de la venta de DVD, ordenadores y otros equipos electrónicos

2. Los cubanos podrán hospedarse en los hoteles de turismo

Parece obvio, pero en Cuba no lo era. Ni esto ni tantas otras cosas que supongo poco a poco van a volverse normales para los cubanos. Habra que ir viendo como va cambiando este pais y sus gentes. Podria hacerse de modo que no dejara de ser tan genuino?

Creo que no... y me da un poco de pena porque cada vez los paises se van pareciendo mas unos a otros. Cuanto mas ricos mas parecidos, las ciudad tienen los mimos edificios,las mimas tiendas, bares, restaurantes, coches, publicidad y pronto la gente estara tan mezclada que iremos por Barcelona pensando que estamos en Buenos Aires, o por Los Angeles pensando que es Mexico City, o por Nueva York pensando que estamos en Shangai, a que ciudades se va a parecer la Habana? Espero que a ninguna!!

sobre l'atemptat d'ETA d'ahir...

2008-03-08T22:57:00.002+01:00

La filla gran del exregidor assassint ha dit tot el que s'havia de dir, tot i res mes...

I ens queixem de la immigracio...

2008-03-08T22:25:00.003+01:00

Qui diria que estic estudiant a USA veient la llista dels companys de classe d'una assignatura normal i corrent de les que estic fent. Un vuitanta percent son asiatics i indis, hi ha un sudamerica, una turca, un grec i jo per alli al mig. Quina gracia, aixo es diversitat! Cap nord-america, be, algun dels asiatics es nordamerica pero no de naixement.

Team 1 SHALEV, OMER | CHAUDHRY, OSMAN HAFEEZ
Team 2 TAO, SHA | XU, YE | DENG, SONG
Team 3 WONG, KHIONG SENG | TRUONG, NGUYEN LE
Team 4 BILIKER, BURCU | KOTSOS, IOANNIS | KUMAR, SUNDEEP
Team 5 ZEBELLOS, ARIEL | BERENGUER-FALGUERA, GEMMA
Team 6 PANNALA, JYOTHSNA | TSOI, TSZ SHING | RAI, ROHIT KUMAR
Team 7 TANG, YEN THI-HA | TANTIWONG, PIYAPAT | HU, YILUN
Team 8 Yavari, Elham

La llastima es que clar, al ser de cultures tant diferents no tenim els mateixos gustos ni habits. Per exemple, no van a fer el talladet* de despres de classe i nomes fan que estudiar i estudiar. Quina pena...

*(bueno capuccino, o macchiato o algo aixi, perque no hi ha tallats o cafes amb llet a no ser que els hi facis una descripcio detallada del que vols...)

(si fan un google al seu nom apareixera aquest escrit i el meu blog, bueno suposo que no els importara...)

Inolvidable / Unforgettable

2008-02-23T23:46:00.002+01:00

Any a Zaragoza, podriem haver estat a qualsevol altre lloc del mon, pero sense canviar a ningu dels que vam estar alli!!

Recordant - Remembering

2008-02-21T07:52:00.001+01:00

Quins records... El meu favorit era el Howard Donald (el rasta). A l'Assun li agradava el Mark Owen, a la Monica el Jason i a la Maria el Gary. Els teniem tots repartits ;)

Dues noves adquisicions de la familia Berenguer

2008-02-19T03:16:00.004+01:00

Ja quasive m'he perdut amb tants cosins, jejeje. Pero bueno, jo sempre tindre l'honor de ser la gran. Els cosinets nous son la Joana i el Marti i son els protagonistes d'aquest nou post. La primera va neixer el 29 d'octubre i el segon fa ben poquet, el dia 3 de febrer. Son molt guapos oi??

Espero veure-us d'aqui unes poques setmanes!

BSO of my life 8

2008-02-10T09:37:00.000+01:00

Una de les millors...

Conseqüències del calentament global?

2008-02-05T03:26:00.001+01:00

BSO of my life 7

2008-01-29T02:53:00.000+01:00

Ja toca posar una mica de música en aquest blog. M'he trobat per casualitat una cançó de la Rosana, i aquí la teniu. Perdoneu pel video, no he trobat res millor per internet, no he trobat el videoclip original... De totes maneres el que compta és la qualitat de la cançó!

Any nou, blog renovat!!

2008-01-22T18:56:00.000+01:00

Visitants del meu blog, benvinguts de nou, avui és el meu primer dia de classes de l'any, espero que sigui un bon dia! Aquest breu post, és per avisar-vos de tres components nous del blog: un rellotge que marca la meva hora (és a dir, l'hora californiana, no oblideu que és 9 hores menys que a Catalunya), un resum del temps actual a San Francisco i un mapa de la procedència de la gent que visita el meu blog. Coses curioses i interessants!

A reveure!

Autoregal i regal curiós

2008-01-14T19:23:00.000+01:00

El meu aniversari ja ha passat, i que ningú es preocupi si ha ariibat tard a felicaitar-me que al estar lluny, s'entèn el despiste i la falta de medis per contactar amb mi :(. Bè,aquest post és per comentar dos dels regals de cumple:

1. L'autorregal, va ser anar a veure un partit de la NBA el dia 11 a la nit. I elpunt especial era que hi havia el Gasol (va fer 43 punts) i el Navarro (amb 18 punts,crec...). A pesar de la bona actuació dels exbarcelonistes, els Grizzlies van perdre, és a dir, que els de casa van guanyar. El de "casa" són els Warriors d'Oakland.

2. Els becaris de la caixa de san francisco em van regalar una ecosfera. Llegiu aquest link perquè és ben curiós!! Ara ja puc dir que tinc animals, encara que siguin 4 gambetes microescòpiques!

Nadal a Mèxic

2008-01-07T18:02:00.000+01:00

Doncs les vacances de Nadal aquest any han estat bastant diferents a les de tots els altres anys. Una de les coses que vàrem trobar a faltar més del Nadal convencional va ser sense dubte: el menjar. El menjar mexicà és força bo, però el dia 24 i el dia 25 els vam passar en autocars i estacions d'autocar.

Havia acabat exàmens el dia 21 i el 24 ja volavem cap a San Antonio(Texas) per a començar 10 dies de viatge per Mèxic. La idea d'anar a San Antonio era degut a que Texas és més pròper a Mèxic que San Francisco i era la destinació que oferia els bitllets més barats. Però tot i això, no ens vam poder escapar d'agafar molts autobusos. Per exemple, la distància de San Antonio a Mèxic DF és de 19 hores...

El recorregut va ser força complert tot i els pocs dies:

- San Antonio-Laredo: que és la frontera amb Mèxic i en la qual vam tenir una visita sorpresa d'un inspector que va pujar a l'autobús demanant diners a cada un dels passatgers. Vàrem al·lusionar, però es veu que el nostre autocar havia estat seleccionat per ser revisat de cap a peus i l'inspector ens estava deixant passar a canvi d'un petit soborn. Així, ens varem estalviar 2 o 3 hores d'inspecció parats a la frontera (lamentable...).

- Laredo-Monterrey: allí vàrem fer canvi d'autobús. Creiem que potser ens vàrem equivocar d'autobús,ja que vàrem pujar a un de luxós que sortia 30 minuts abans. Va ser algo no intensionat i ens vàrem adonar que potser ens haviem equivocat quan un dels passatgers va haver d'estar-se plantat al passadís durant un tros del viatge...

- Monterrey-San Miguel de Allende: la intensió era arribar a Mèxic DF,però a l'adornar-nos que passavem aprop de la ciutat que volíem visitar l'endemà, vàrem baixar de l'autobús en una ciutat intermitja per acabar agafant un altre bus a San Miguel. San Miguel és un poble colonial, amb una bonica catedral i molta gent rondant per les places i carrers.

-Guanajuato: és una altra ciutat colonial, que l'han proposat com a patrimoni de la humanitat (crec). Allí ens vàrem trobar amb l'Enrique (company mexicà del master de l'any passat a Zaragoza).

-Mexic DF: hi vam passar 2 dies. El primer visitant la part històrica i un parc molt gran.Tambè vam anar a l'ambaixada americana a donar un paper que suposadament ens havíen d'haver agafat a la frontera però no van fer-ho... El tema paperassa en els passos de frontera per terra no està gaire clar. Si no ets mexicà o americà ningú sap com s'ha de procedir, no és gaire seriòs, però ens vàrem curar amb salut anant a l'embaixada i pagant totes les taxes possibles i suposem que així tot ho tenim en regla... El segon dia vàrem estar de visita a la catedral de la Verge de Guadalupe i a les piràmides de Teotihuacàn que són bastant impressionants (mireu les fotos)

(si voleu veure més fotos aneu a la secció de fotos, n'hi ha una amb el papamòbil,de quan el Papa va visitar la verge de Guadalupe. La veritat és que és un miracle bastant impressionant el que va passar allí...)

-Oaxaca: és una ciutat del sur (pels qui em llegiu, la Mònica i la cosina Laia hi van estar uns mesos de pràctiques en aquesta ciutat,però la veritat és que jo no hi vaig veure cap universitat ni hospital gran. Nenes de debò feieu practiques allí o estaveu de vacances??). Oaxaca és un poble,però un poble molt gran,molt extens, tot i que la part maca per als turistes és molt més reduida. És la capital d'un estat bastant indigena i hi venen artesanies. Al voltant hi han zones de ruines precolombines molt interessants al igual que els cactus!

-Veracruz: ja de tornada a San Antonio vàrem passar per Veracruz, ciutat de la costa atlàntica coneguda pel seu famós carnaval. Nosaltres i varem estar un dia molt ventós on banyar-se va resultar impossible!

Copla por la paz el desarme y la libertad

2007-12-09T07:47:00.000+01:00

Recitado por Rafael Alberti en 1984 contra la entrada de España a la OTAN.

Escucha clicando aki.

Els nens de la colla

2007-12-04T04:46:00.000+01:00

Estic en plena època d'exàmens, però no m'he pogut aguantar de posar aquesta foto al blog per a la posteritat. Aquesta foto és molt bona, i em porta molt bons records, de quan anavem de "gira" tots junts, jejeje, Galícia, el delta de l'Ebre, Girona, les mones a la cabana de l'Estanis, les cassoles de Juneda, les festes majors de Lleida,... No tocavem, però ens ho passavem pipa!

The Paus and Rogers de d'esquerra a dreta: Roger Tutusaus, Gemma Berenguer, Pau Corretger, Eva Corretger i Joan Reig.

Ups, quasivé que m'oblido dels drets d'autor, la foto és del Joan de cal escalè, alias follonero.

Dia d'acció de gràcies

2007-11-22T19:39:00.000+01:00

Acaba de començar el dia a veure com anirà... d'aquí unes hores us ho explicaré. Fins despres :)

Ok, ja hem tornat a casa després de passar el dia a cala Kathleen. Estevem amb tota la seva familia, unes 25 persones. Bàsicament hem menjat, begut, xerrat i passejat per la seva urbanització. El menjar estava força bè: 3 pavos, 1 pavo-pollastre-pato(anomenat Turducken), pure de patata amb herbes, biscuit amb fruites, salsa de fruites del bosc, verdures al forn, salmó a la brasa (per mi el millor plat!), vi, xampany i fins i tot cava. Després passejada i postres: pastís de carabassa, pastís de formatge, pastís de poma, brownies, pastís de nous,... Hem acabat bastant tips i enduïent-nos 5 o 6 tuppers amb sobres!!

La familia de la Kathleen és molt agradable i acollidora :)

Penjaré fotos quan les tingui.

Primavera?

2007-11-17T19:54:00.000+01:00

Mirad que árbol tengo a un metro de la ventana de mi habitacion!!! Esta repleto de flores y estamos a mediados de noviembre. El clima aquí es raro, parece primavera.

Para los mas curiosos, este es el patio trasero (in english: backyard, en catalan: corral de la padrina ;),jejeje)

País de contrastos

2007-11-17T07:58:00.000+01:00

Se suposa que estic vivint en el país més ric del món, però si comptèssim els milions de pobres que té, superaria la població d'algun o alguns països del tercer món (concretament 35.5 milions de persones al 2006 van ser calculades per "passar gana", article 1, població de Somalia i Txad es d'uns 10 milions de persones...). EEUU és un país de contrastos, és un país on pots arribar a guanyar molts diners però a la vegada és un país cruel. En particular, California és un dels estats amb més pobres i gent sense vivenda del país i només cal veureu passejant pel la ciutat(on es veu gent sense sostre per tot arreu).El bon clima i d'altres factors que encara no sé, fan que en aquest estat hi hagin més sense sostre que en molts altres estats, però tot i això, no deixa de ser una cosa impactant, sobretot jo que vinc d'Europa.

Un exemple n'és l'article que he llegit avui al USAToday on s'afirma que un 20% dels nens californians pateix gana en algun moment del any. Em sembla una percentatge molt elevat!!És a dir, 1 de cada 5 nens passa gana en algun moment durant l'any, ja sigui de manera puntual o contínua, i a qui li importa? Suposo que mentres la resta tinguin un nivell de vida generós sempre seràn 4 de cada 5 nens, la majoria per guanyar de sobres les eleccions.

L'article 2 (clica a la paraula article)

No ha tardat gaire en arribar!

2007-10-31T07:14:00.000+01:00

Fa poc més d'una setmana que vaig escriure el post sobre terratrèmols i ja hem viscut el primer terratremol important. De magnitud 5.6 amb epicentre a San Jose, sud de la bahía (el quadrat gran blau del mapa). Eren les 8 de la tarda i havia arribat per fi a casa després de que ens haguèssin tingut parats a una estació del tren al centre de la ciutat degut a que un home s'havia recient tirat a les vies del tren en la parada següent i el tren anterior al meu l'havia atropellat. Doncs, després d'aquest ensurt he arribat i m'he posat a mirar al www.sfgate.com la noticía del tren... De repèn he sentit que em movia, que la cadira em movia a mi i que la tremolor no parava sino que anava a més. M'he aixecat i no sabia ben bè que fer. He anat caminant pel passadís i el tremolor seguía, fins que m'he decidit a obrir la porta de casa i mirar fora, aleshores el tremolor ja havia passat. Els veïns han començat a sortir de les cases i amb el veí de dalt em comentat el que passava. Es veu que havia estat un terratrémol bastant fort i llarg. Res ha caigut i ningú ha resultat ferit, però ja puc dir que he viscut el primer terratrèmol a la ciutat boja! Quina tarda més estranya... Ara solament toca estar pendent de les rèpliques que normalment es produeixen en un rang de 7 dies a partir d'avui i són locals i més dèbils, però mai se sap del cert. Però no us preocupeu perquè tinc una molt bona taula (pispada d'Stanford) que em pot protegir força bè si mi poso a sota!

Dedico este post a mi compañera de piso Úrsula!

2007-10-27T09:55:00.001+02:00

(de esta página famosa por sus cómics de Phd students)